Una antigua habitacion de sirvienta, minuscula y casi miserable. A 20 minutos a pie de la facultad. Sin cocina, sin cuarto de bano propio, sin companeros de piso francofonos, sin calefaccion... Todo por 350 euros al mes...
Pero esta al lado de Montmartre: desde la ventana, se ve asomar la cuspide blanca. En un barrio lleno de actores. Y ya casi es mia...
Cualquier parecido con el sueno ha sido fruto de una milagrosa coincidencia. Afortunadamente...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Amelie Fatale ha dejado un nuevo comentario en su entrada "LLUFES P.V. 39":
Senyor Prats:
Sóc la Carolina Clemente, alumna de la Victoria Pineda, professora de la Universitat d'Extremadura.
Com ja sap, estic fent un treball per a la seva assignatura: una entrevista dirigida a vosté sobre la seva obra.
Ara que ja he preparat més de 40 preguntes, trobo el seu blog...
He decidit, però, aprofitar de la innocència del contacte directe lectora-poema, on l'autor és absent. Potser n'afeixiré alguna més, però ajudar-me de les noves tecnologies per saber que compto amb la resposta "correcta" em semblaria fer trampa i tancar les bifurcacions que ens permet la lliteratura i que li donen tanta riquesa.
Les meves interpretacions li semblaran una mica naïf, però considero que no és només l'autor el que ensenya a mirar i a relativitzar; també ho fa el lector.
Espero que li agradi l'entrevista.
Perdoni les faltes ortogràfiques, però ja fa vuit anys que no visc a la meva terra.
Carolina Clemente Villar
Publicar un comentario