martes, 7 de abril de 2009

Bon dia

Bon dia, ningú m'ho ha demanat però fa un bon dia. Damunt dels caps un sol bén insolent, que il·lumina descarat tot l'espectacle de la gent.

Llevar-se al dematí, com als tretze anys, amb les butxaques de la son plenes d'esperança. La vida és llibertat i somriure, una eterna rebeldia contra les imposicions. Rient s'enfonsaven els ordres aleshores; rient s'enfonsaràn a partir d'ara.

No puc creure ni mitja paraula dels que ploren per no tenir imaginació. Per a mi és el pilar de la meva existència.

T'he guardat sempre al meu cor, petita C, i allà has esperat fins que t'he pogut tornar a trobar. I ara no et penso deixar anar la mà mai més.

No et creguis les veus grises que defineixen la vida... s'han cregut una mentida que fa massa por

No hay comentarios: