Bon dia, ningú m'ho ha demanat però fa un bon dia. Damunt dels caps un sol bén insolent, que il·lumina descarat tot l'espectacle de la gent.
Llevar-se al dematí, com als tretze anys, amb les butxaques de la son plenes d'esperança. La vida és llibertat i somriure, una eterna rebeldia contra les imposicions. Rient s'enfonsaven els ordres aleshores; rient s'enfonsaràn a partir d'ara.
No puc creure ni mitja paraula dels que ploren per no tenir imaginació. Per a mi és el pilar de la meva existència.
T'he guardat sempre al meu cor, petita C, i allà has esperat fins que t'he pogut tornar a trobar. I ara no et penso deixar anar la mà mai més.
No et creguis les veus grises que defineixen la vida... s'han cregut una mentida que fa massa por
martes, 7 de abril de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario